La ciencia y la física cuántica nos ayudan a entender el universo. Sonia Fernández-Vidal, física

Hola a tothom, gràcies per haver vingut. Em dic Sonia, Sonia Fernández Vidal. Em vaig doctorar en Física Quàntica, vaig fer investigació durant uns anys precisament en aquesta àrea, per sort, en algun dels laboratoris més interessants que hi ha, com el CERN, el Laboratori Nacional Los Alamos o l’ICFO, l’Institut de Ciències Fotòniques. La veritat és que avui m’agradaria obrir-vos la porta i que us endinséssiu en aquest món que, a vegades, simplement per utilitzar el terme de física quàntica ja veus algunes cares així de por i ensurt. Però m’agradaria obrir-vos la porta i endinsar-vos a aquest món que per mi és fascinant. I per fer-ho, m’agradaria llegir-vos un fragment, un text de Carl Sagan, que té intrínseca una reflexió que a mi em sembla extraordinària i mostra com hem de protegir i compartir el coneixement perquè seguim avançant com a civilització: “Només en un punt de la història passada hi va haver la promesa d’una civilització científica brillant. Era beneficiària del Despertar jònic i tenia la seva ciutadella a la Biblioteca d’Alexandria, on fa 2.000 anys, les millors ments de l’antiguitat van establir les bases de l’estudi sistemàtic de la matemàtica, la física, l’art, l’astronomia, la literatura i la medicina. Encara estem construint sobre aquestes bases. La Biblioteca va ser construïda i sostinguda pels Ptolemeus, els reis grecs que van heretar la porció egípcia de l’imperi d’Alexandre el Gran. Des del temps de la seva creació, el segle tercer abans de Crist, fins a la seva destrucció set segles més tard, va ser el cervell i el cor del món antic. Alexandria era la ciutat més gran que el món occidental havia vist mai. Gent de totes les nacions hi anava a viure, a comerciar, a aprendre. En un dia qualsevol, els seus ports estaven atapeïts de mercaders, erudits i turistes. Era una ciutat on grecs, egipcis, àrabs, siris, hebreus, perses, fenicis, gals i ibers intercanviaven mercaderies i idees....